El topònim Caseres, segons el diccionari Alcover-Moll prové del plural de casera, que significa: cau, amagatall, on viu una persona o un animal. Però segons indica la tradició el nom tindria el seu origen en la gran existència de caça que hi ha al terme i d'aquí vindria el nom del poble. A l'escut hi figura un gos de caça. Tot això són conjectures, el cert és que l’any 1153 el poble surt nomenat com “Caselas”.

El lloc de Caseres, segons els documents de delimitació del terme del castell de Miravet (1153) pertanyia al terme d'Horta. Aquests documents deien que el castell d’Horta, cedit als templers, arribava fins a Caseres (Caselas) i Bot. Per documentació posterior es pot afirmar que Caseres va estar vinculat als templers a través de la comanda d'Horta i després als hospitalers. També apareix el 1359 inclòs en la comanda hospitalera d'Horta de Sant Joan.

HISTÒRIA  DE  CASERES

Els segles VII i VI A.C. aquestes terres, al terme del que ara és el poble de Caseres  ja estaven habitades i els primers habitants eren els Ilercavons (una branca dels Ibers).

Els poblats ibèrics excavats i registrats per l’arqueòleg Dr. Bosch i Gimpera l’any 1914, són “La Gessera”, “Els Corralets”, “Serra Mitjana”, “Coll del Moro de Mudefer” i “El Puig”.

“La Gessera” ha estat rehabilitada l’any 2014, s’han fet accessos fàcils i es pot visitar amb comoditat.

És possible que altres turons com les actuals ubicacions de Mudefer i de Caseres també fossin en el seu temps assentaments ibèric però, a l'estar edificat posteriorment no és fàcil poder-ho determinar. En un dels seus informes sobre aquestes terres el Dr. Bosch i Gimpera deia “Casi no hay cima ni terreno donde no aparezcan restos de población ibérica”.

La història de Caseres ens demostra que per aquí hi han passat Fenicis, Cartaginesos, Romans, Visigots, Àrabs, Templers, Càtars, Hospitalers,  de tots ells han quedat algunes mostres o restes arqueològiques i així s’ha anat configurant aquesta terra fronterera.

Dels àrabs ha quedat el lloc de Al-mudèfar o Mudefer, el seu nom prové de l'àrab Almuzaffar, que significa "el victoriós". Sembla, per aquesta precisió, que el lloc hauria de ser d'origen sarraí. L'any 1280 el comandament templer de Miravet va concedir el mas de Mudèfer a dos veïns d'Horta,  Pere Salvador de Regal i Jaume de Marçà, perquè el poblessin. El 1359 el lloc continuava vinculat a la comanda de Miravet, ara dels hospitalers. L'any 1643, durant la guerra dels Segadors, el van saquejar tropes del comte-duc d'Olivares, dirigides pel marquès de los Vèlez. A mitjans del segle XIX sembla que el castell va patir un incendi, aleshores el lloc encara era habitat, fins a l’any 1842 que Mudefer va quedar integrat a Caseres.

L’any 1.153 Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, amb l’ajuda dels Templers, van reconquerir el territori als àrabs.

Si ens referim als Càtars sabem que fugint per amagar-se, van venir a viure a Caseres l’any 1324, un íntim amic de “Guilhèm de Belibaste” (aquest va ser el darrer perfecte càtar) anomenat Pere Mauri de Montelhó, pastor de professió, junt amb tres dones, Blanca Martí de Junac, la seva germana Raimona Martí de Junac i la filla d’aquesta, Guillemina. De ben segur que tenien algun parentiu amb Belibaste i Pere Mauri les volia protegir. El fet de que vinguessin a Caseres, no havia de ser casual, hem de suposar que al poble vivien algunes famílies càtares que els volien ajudar. A la façana principal de l’església es pot veure una mà esculpida en pedra, símbol del catarisme.

De la Guerra dels Segadors,  any 1640 tenim constància de que va ser al mes d’Octubre el dia 16, quan l’Ajuntament va demanar ajuda i armes per aturar les tropes que venien de Calaceit però, no els van poder aturar i Caseres  va patir saqueig i la destrucció del poble.

La guerra de successió espanyola que va començar el 1701,  va  arribar a Caseres el dia 1 de març de 1706, quan entraren les tropes procedents de Maella a saquejar i cremar el poble.

I la darrera guerra civil espanyola 1936-1939, cal dir que a Caseres va afectar des dels seus inicis, si bé la "Batalla de l'Ebre" l'any 1938, del 27 de juliol al 16 de novembre, es va viure molt de prop per la població civil, qui va patir les conseqüències.